Escut Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

L’Ajuntament estudiarà les possibilitats de dur a terme la seva activitat financera amb banca ètica

#Economia
#Plens

2 de febrer de 2016

El Ple Municipal aprova amb una àmplia majoria una proposta de suport i compromís actiu amb aquestes entitats

 

El Ple Municipal celebrat el passat dijous, 28 de gener, va aprovar gairebé per unanimitat una proposta que compromet l’Ajuntament a estudiar les opcions viables per derivar part de la seva activitat financera a entitats de banca ètica, sempre que això no sigui desaconsellat per avaluacions tècniques. La proposta, presentada pel grup municipal de la CUP, va sortir endavant amb 16 vots a favor i 1 abstenció. Els vots favorables van ser emesos pels grups PSC (5), CiU (3), ERC (1), el regidor i la regidora de la llista electoral de Ganemos Palau (2),  C’s (2), CUP (1), ICV (1) i el regidor no adscrit Miquel Truyols (1). La regidora del PP (1) es va abstenir.

 

La proposta
Jordi Méndez, portaveu de la CUP, va exposar la proposta especificant que dóna contingut a una altra moció aprovada al novembre del 2015 i que integra Palau-solità i Plegamans en una xarxa de municipis per l’economia social i solidària: “Posem el fil a l’agulla amb propostes concretes en un aspecte que està a l’abast de l’Ajuntament, que és treballar amb la banca ètica i cooperativa”. Tot seguit va comparar la “banca tradicional” amb la “banca ètica”. Méndez va afirmar que la primera “té una premissa: el benefici econòmic màxim, al preu que sigui, encara que sigui tacant-se les mans de sang mitjançant vincles amb la indústria de l’armament”. “Segueixen ordenant desnonaments, augmenten ingressos de forma exponencial en temps de crisi mentre socialitzen les pèrdues amb el rescat bancari”, va afegir.

 

En contrast, la banca ètica, segons Méndez, “posa a la balança aspectes socials i la solidaritat, beneficiant la ciutadania de forma molt més directa”. “Es tracta de començar a treballar amb entitats ètiques i utilitzar-les com qualsevol altra entitat financera”, va reblar el portaveu de la CUP abans d’anunciar els punts de l’acord, on s’hi van incloure diverses esmenes per aconseguir el vot favorable d’altres grups.

 

Entre els punts de l’acord, s’estableix un període de 6 mesos per estudiar a nivell tècnic les possibilitats que ofereixen les finances ètiques i decidir quins recursos econòmics del consistori s’hi poden dipositar. S’emprendran accions concretes un cop s’emeti un informe favorable d’Intervenció i dels Serveis Econòmics. També es fixa una fita: derivar el 30% del total del pressupost al 2019 a aquest tipus d’entitats, “en la mesura que sigui possible” i sempre que això no contradigui els informes tècnics i la normativa vigent. A banda, l’acord inclou la sensibilització de la ciutadania envers la banca ètica i promoure aquest tipus d’iniciatives al municipi.

 

Intervencions del govern i l’oposició
Marc Sanabria, regidor d’Economia i integrant del PSC, va explicitar el suport del govern i de la seva formació política a la proposta, donat que hi haurà una avaluació tècnica abans de fer accions concretes: “Compartim el fons de la moció presentada, però ens toca ser realistes i responsables com a govern”. “Li donem suport després d’haver-se fet canvis en la moció inicial, que no parlava d’informes tècnics previs”, va concretar. “Ens hem marcat la fita d’assolir el 30% del pressupost al 2019 però encara no ho podem prometre perquè no tenim l’informe que digui si és possible treballar-hi, com fer-ho, amb quines entitats...”, va matisar Sanabria abans de concloure: “Comencem un període de 6 mesos perquè l’Ajuntament, el govern, els Serveis Econòmics i la Intervenció vegin si aquesta moció és realitzable i si es poden establir vincles amb la banca ètica i treballar-hi”.

 

L’aportació al debat de Jaume Oliveras, 2n Tinent d’Alcaldia i portaveu de CiU, va tenir un caire molt similar: “Estem en total conformitat; (...) la banca ètica es contraposa a la tradicional, que ha demostrat en molts casos que d’ètica en té poca”. Això sí, de la mateixa manera que el regidor d’Economia, Oliveras va matisar que hi estan d’acord després de la introducció d’esmenes: “Cal que els diners que l’Ajuntament destini a aquesta banca estiguin sempre garantits perquè són de tots els ciutadans”.

 

La resta de regidors i regidores, exceptuant la portaveu del PP, van expressar la seva conformitat amb la moció, sobretot pel que fa a l’esperit de la mateixa.

 

Jordi Plaza, d’ERC, va preguntar “per què es posa en dubte la solvència de la banca ètica quan sabem la insolvència de la tradicional, que hem hagut de rescatar amb 45.000 milions d’euros?”. “La banca ètica –va continuar Plaza- només inverteix en projectes ben fonamentats, d’economia sostenible i de molt baix risc”.

 

En un sentit similar va expressar-se José Luis Heras, de Ganemos Palau: “Un símptoma dels problemes d’aquesta societat és que estiguem discutint sobre la banca ètica en lloc d’estar-hi treballant des de fa temps”.

 

Joan Martínez, de C’s, va destacar algunes de les característiques de la banca ètica: “És transparent, està lligada a l’economia real, a la rendibilitat social i a la sostenibilitat; és coherent amb els principis i els valors dels clients i contribueix al desenvolupament i al progrés”.

 

Àngels Marcuello, d’ICV, es va mostrar també molt satisfeta amb la proposta: “La banca ètica és compatible amb la rendibilitat econòmica i financera alhora que assoleix objectius socials i mediambientals”. “El fet que l’Ajuntament s’hi afegeixi és un objectiu molt positiu de responsabilitat social”, va completar.

 

El regidor no adscrit Miquel Truyols va emetre un dels 16 vots favorables lloant que “l’Ajuntament doni suport a una altra manera de fer; val la pena activar-ho” i sent molt crític amb l’anomenada banca tradicional: “El que ha succeït és un frau a gran escala que ens ha afectat, ens afecta i afectarà a les generacions que vénen al darrere”.

 

Mercedes Rodíguez, portaveu del PP, va defensar la seva abstenció argumentant que “les finances municipals són diners de tots els ciutadans”. “En el supòsit que l’Ajuntament necessités un préstec i una entitat demanés un 3% d’interessos i una altra un 6%, com a gestor dels diners públics hauria d’optar per l’opció més econòmica per a la ciutadania”, va exemplificar. “Estem d’acord que s’esculli la banca ètica, però sempre que no afecti econòmicament a la gestió dels diners públics del municipi”, va afegir. “De moment ens abstenim i restem a l’espera dels informes tècnics”, va concloure.

Torna



Comparteix aquest contingut