Palau Solità i Plegamans

Palau Solità i Plegamans
Palau Solità i Plegamans
IniciMapa webContacteCanvia mida font
divendres, 26 de maig

Guirigall final

 

 

 

 

Logo Joan Amades

 

 

 

 

 

 

 

 

Guirigall imatge

La Llegenda

 

El megàlit que es troba en un camp prop de Palau-solità, el diable el portava a coll des del Montseny, on l'havia arrencat, a Martorell, per acabar-hi el famós pont romà conegut per Pont del Diable, que travessa el Llobregat. Part d'ençà del riu hi havia un gran hostal on no hi havia cap pou per a proveir-se d'aigua. Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple va dir que més valdria donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes. Hi ha variants segons les quals la serventa estava inquieta, es va llevar poc més enllà de mitjanit i veié amb paüra que el pont ja estava gairebé llest. Cridà l'hostalera i plorant li contà el que li passava. La mestressa prometé salvar-la. Tirà una galleda d'aigua al damunt del pobre gall, que dormia. La bèstia es posà a cantar. Els galls veïns li contestaren fins a arribar a cantar els de can Cortès de Palau, quan el diable passava per allí.”

 

 

Joan Amades. "El Pont Del Diable"

Les Millors Llegendes Populars. Barcelona: Selecta, 1986. 281-282

 

 

 

El Guirigall

 

Darrere el menhir de la Pedra Llarga no només hi ha milers d’anys d’història vinculada a l’evolució de les societats humanes, sinó que també hi trobem el patrimoni immaterial de Palau-solità i Plegamans que ens ha acompanyat des de la nostra infància. Aquest patrimoni de transmissió oral estretament lligat a la Llegenda de la Pedra Llarga, s’ha anat narrant generació rere generació a la vila fins arribar als nostres dies. Diferents entitats vinculades a la tradició cultural catalana hem anat recollit en els darrers anys el testimoni de la història del poble, i l’hem anat representant en forma de músiques populars, figures d’imatgeria festiva o danses tradicionals. Ara aquestes sinergies conflueixen en una mateixa direcció per portar-vos a plaça tota aquesta riquesa en forma de festa popular i tradicional.

 

El Guirigall és la nostra particular versió de la Llegenda de la Pedra Llarga basada en la que Joan Amades descriu al capítol de El Pont del Diable del llibre titulat Les millors llegendes populars. El Gall de Can Cortès ens mostra el punt d’inflexió entre el bé i el mal, entre el seny de la masovera i la rauxa del dimoni, entre la quotidianitat i la celebració. El kikirikí del gall és l’element distorsionador que farà retornar l’alegria del poble per a vèncer la foscor de les tenebres.

 

El Guirigall és un dels actes centrals de la Festa Major, i es fa possible gràcies al Ramat, grup graller, per la selecció musical, la direcció i la coordinació de l'espectacle conjuntament amb l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, així com els Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga, els Geganters i Grallers, la Colla de Ball de Gitanes i l’Agrupació Sardanista amb la participació en el procés de creació i representació de les escenes. També és possible gràcies a l’Associació Pessebrista per la recreació de la Pedra Llarga i a la interpretació de la Xerra i la Meques.