Abat Oliba, c. de l’
(Besalú o Cornellà de Conflent, 971 − Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 1046). Abat benedictí, comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona, essent una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps en la gestació de la cultura catalana, i un gran impulsor de l'art romànic.
Era el tercer fill dels comtes de Sardenya i Besalú. L’any 994 passà a ser comte, junt amb el seu germà Guifré, dels territoris de la Cerdanya, el Conflent, Berga i Capcir. Va renunciar als seus drets per fer-se monjo al monestir benedictí de Ripoll, del qual arribaria a ser abat el 1008, sent-ho també dels monestirs de Santa Maria del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. L’Abat Oliba fou escollit bisbe de Vic el 1018.
La seva labor cultural va ser molt important, i va afavorir els contactes culturals amb Europa. Gràcies a aquesta tasca va impulsar, des de l’escriptorium de Ripoll (antiga biblioteca en la qual s’escrivien els documents a mà), l’activitat literària i les traduccions al llatí de manuscrits àrabs i grecs. El seu impuls a l’arquitectura romànica catalana es va plasmar en les construccions dels monestirs de Ripoll i Cuixà i en les naus de la catedral de Vic. L'any 1025 l’Abat Oliba fundà el monestir de Montserrat al costat de l'església que hi havia de Santa Maria (segle ix). El 1032 va consagrar la basílica de Santa Maria de Ripoll.
Al poble, l’Abat Oliba és el personatge més antic a qui s’ha dedicat un carrer, exceptuant els personatges religiosos (sants i santes). El carrer és a la urbanització Can Cladelles, paral·lel a la riera de Sentmenat i tocant el camí de Santa Magdalena.
Comparteix aquest contingut