Escut Ajuntament de Palau-solità i Plegamans
Inici |

Diccionari de Carrers

Anselm Clavé, c. d’

#A

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824 − 1874). Músic, poeta i polític català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

 

De família modesta, va estudiar música i poesia de manera autodidacta. Va treballar tocant la guitarra als cafès on aleshores es tocava música popular. Des de ben jove, va tenir una activitat política d’esquerres i republicana i va ser detingut i empresonat en més d’una ocasió.

 

L’any 1845 va formar una modesta orquestra anomenada L’Aurora, integrada per una vintena d’homes (guitarres, bandúrries, etc.) que va ser pionera en la música coral. En 1850 va crear La Fraternitat (més tard anomenada Societat Coral Euterpe), primera coral d’Espanya i origen de “les societats euterpenses” o Cors de Clavé, agrupacions musicals que pretenien apropar la música i la cultura a la classe treballadora. És a dir, en el seu moment, el que proposava Clavé era una espècie de revolució social, i de fet el cant coral va esdevenir inicialment una activitat pròpia de les classes obreres. Seguint l'exemple de La Fraternitat, aviat van començar a formar-se a Barcelona i a les poblacions veïnes agrupacions corals. La tendència s'aniria escampant per tota Catalunya en pocs anys. Entre les composicions d’en Clavé trobem: Els xiquets de Valls, la Maquinista, Per als pobres i A Montserrat.

 

Al poble, al llarg del temps, hi ha hagut diverses corals. La que ha perdurat fins avui és la coral La Unió, que fou creada el 1922 i que en molts dels seus repertoris ha inclòs composicions de Clavé, com ara La verema, Les flors de maig, Els pescadors o La nit de Pasqua.

 

A la intersecció del carrer del Camí Reial amb la Carrerada hi ha un monument a la seva memòria. Es tracta d’una font esculturada amb un pedestal de bronze d’Anselm Clavé.

 

El carrer d’Anselm Clavé és la prolongació del carrer Comerç des de la Carrerada fins a la plaça de Sant Genís. Va ser el 1923 quan l’Ajuntament va decidir obrir-lo com a continuació del carrer Comerç, que ja existia, perquè aquest últim arribés al Sindicat Agrícola que acabava d’edificar-se.


Comparteix aquest contingut