Notícies

Marta Cano, de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació, va explicar el procés de creació de l’equipament

Una cinquantena de persones van acudir ahir a l’auditori de Can Cortès per participar de la sessió informativa sobre la creació de la nova Biblioteca Municipal. L’acte va ser organitzat per l’Ajuntament i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Marta Cano, responsable d’aquesta àrea, va exposar les claus que marca el Pla funcional elaborat per la Diputació en base a les indicacions donades per l’Ajuntament. Es tracta del document que marca les directrius del futur equipament. Si és aprovat pel Ple Municipal, previsiblement en la sessió del 28 de juliol, el Pla funcional serà la base sobre la que la Diputació convocarà el concurs d’idees per escollir l’avantprojecte arquitectònic.

Jordi Pujol, regidor de Cultura, va obrir la sessió donant la benvinguda a tothom i agraint la predisposició de Marta Cano per explicar el projecte i atendre dubtes de la ciutadania. Ja al final de l’acte, Pujol va agrair la participació de moltes persones de la vila per fer realitat el nou equipament: “Espero poder comptar amb tots vosaltres per tirar endavant la Biblioteca Municipal de la millor manera possible”. Abans, en l’inici, va posar en valor la cooperació entre les dues administracions.

En aquest sentit, Marta Cano va puntualitzar que la iniciativa sorgeix l’Ajuntament i a partir d’aquí la Diputació dóna suport i acompanyament. “És un casament del qual no ens divorciarem en tota la vida”, va exemplificar referint-se al fet que la Diputació no sols coopera en la creació de l’equipament, sinó que posteriorment continuarà col·laborant amb l’Ajuntament, fent-se càrrec de la prestació de part dels serveis de la biblioteca i d’alguns conceptes de la inversió que requerirà any rere any. “Tenir una biblioteca pública de qualitat no és barat –va avisar Cano-, però sí ajudem perquè sigui sostenible en els pressupostos municipals”.

De fet, el mateix Pla funcional fa una estimació de les despeses, tant de la inversió inicial com de les que es derivaran anualment per al funcionament i el manteniment. Tal i com va puntualitzar Cano, les xifres són aproximatives, ja que estan calculades en base a mitjanes. Així, es preveu que la inversió inicial sumi uns 4.200.000€. D’aquests, uns 325.000€ serien aportats per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació. Pel que fa als càlculs de la despesa anual de funcionament i manteniment, s’estima que suposarà uns 321.000€ a l’any. De nou, l’esmentada Gerència aportaria 107.000€. La resta dels recursos, tant en la inversió inicial com en les despeses anuals, anirien a càrrec de l’Ajuntament, independentment del fet que el consistori aconsegueixi subvencions o ajudes de la mateixa Diputació o d’altres administracions per satisfer-les.

Respecte a l’obtenció de diners per fer realitat el nou equipament, un representant de l’associació Palau vol Biblioteca va sumar quantitats de diferents conceptes entre recursos propis i subvencions que, segons ell, l’Ajuntament podria dedicar al projecte. “Tenim el compromís de destinar-hi tot el que puguem, però no puc afirmar xifres fins que no siguin segures”, va respondre Pujol abans d’asseverar: “Ens fa molta il·lusió que tinguem nova Biblioteca, si pot ser al 2018 millor que al 2019, però l’objectiu final és tenir-la, encara que sigui al 2020”.

Si bé és massa aviat per aventurar la data d’inauguració del nou equipament, Marta Cano sí que va exposar el calendari immediat dels següents passos que es faran per avançar en el projecte. El primer serà l’aprovació del Pla funcional al Ple Municipal, que es preveu que es pugui fer en la propera sessió, el 28 de juliol. Un cop aprovat, es podrà convocar un concurs d’idees per escollir l’avantprojecte arquitectònic, en base als espais i les directrius marcades pel Pla funcional. La Diputació preveu convocar-lo a finals d’aquest any. Ja al llarg del 2017 es vol avançar en altres fases constructives fins a tenir el projecte executiu i, en paral·lel, treballar “l’ànima de la biblioteca”, en paraules de Marta Cano.

I què és l’ànima d’una biblioteca? Segons va explicar, es tracta dels serveis, activitats i espais específics que “s’adaptin al poble”, en referència als trets característics del municipi, tant a nivell sociològic com cultural, educatiu, econòmic... Cano va exposar exemples d’altres biblioteques on, a través de processos participatius amb entitats, centres educatius i àrees municipals com les de promoció econòmica, s’han creat serveis i espais específics que responen a les particularitats del barri o municipi i que suposen experiències d’èxit, convertint les biblioteques en espais d’interrelació i participació ciutadana.

Aquest punt va suscitar una altra pregunta per part d’una persona del públic, que va qüestionar que el possible procés participatiu per definir l’ànima es dugui a terme després d’escollir l’avantprojecte arquitectònic i sense que, previsiblement, condicioni el projecte executiu. Cano va respondre que es pot fer en paral·lel perquè els projectes arquitectònics s’escullen tenint en compte que els espais físics siguin prou polivalents i diàfans. Així, poden ser adients a les instal·lacions i serveis que es decideixin segons la idiosincràsia del municipi i les preferències i necessitats que expressi la ciutadania. I és que el Pla funcional projecta un edifici que comptarà, aproximadament, amb uns 1.700 metres quadrats de superfície total construïda, en els que s’inclouen quatre grans zones: d’acollida i promoció, general, infantil i de treball intern. Cadascuna d’elles se subdivideixen en diferents àrees amb funcions específiques.

A més d’establir les bases de l’equipament quant als espais que ha de tenir i les valoracions econòmiques, el Pla funcional recull la missió i les funcions de la biblioteca, tenint en compte que a més d’un centre d’informació i aprenentatge ha de ser un espai democratitzador, potenciador de la integració social, i alhora amb cabuda per a l’oci. També preveu el personal que ha de treballar-hi i les hores de servei que ha de prestar, la col·lecció que ha de tenir com a peça de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, el mobiliari i l’equipament d’ús públic i altres qüestions.