Notícies

La Fundació Folch i Torres va organitzar diumenge un acte de reconeixement a la trajectòria de l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, que el proper 30 d’octubre farà 90 anys. A l’acte hi van col·laborar l’associació Quatrepins, el grup de teatre Farrigo Farrago i l’Ajuntament. I tot, dins un marc inigualable: els jardins de la Casa Folch.

L’homenatge es va fer amb un acte poètic i musical. Els rapsodes van ser Teresa Font, Jordi Farnés, Núria Solà, Ramon-Ferran Tolosa i Elisabet Font. La música va anar a càrrec de Pauli Peña i Carles Dorador.

L’Alcaldessa, Teresa Padrós, va destacar la figura i la trajectòria de Ramon Folch i Camarasa dins les lletres catalanes. “S’ha convertit en patrimoni del nostre poble”, va dir. Segons l’alcaldessa, “avui hem gaudit d’un tast molt petit, però la seva obra es tan extensa que dóna per estar hores i hores escoltant-la”.

Ramon Folch va estar acompanyat en tot moment per la seva dona, Montserrat. I va tenir paraules d’agraïment per a totes les persones assistents.

El regidor de Cultura, Jordi Pujol, va qualificar l’espectacle com “harmoniós, delicat, curós i emotiu, que ha lligat perfectament l’obra poètica de l’autor reconegut amb els sentiments del públic assistent, tot sota l’atenta mirada d’un Ramon Folch i Camarasa reproduït dalt de l’escenari en una pintura de gran format, realitzada per en Miquel Truyols a qui, com a regidor de Cultura, li agraeixo públicament la iniciativa”.

Trajectòria

Josep Maria Folch i Camarasa és el novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es va llicenciar en Dret però mai va exercir com a advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, va saber que volia guanyar-se la vida com a traductor, i es va dedicar a reescriure llibres d'uns altres i escriure els seus propis.

Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982), i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d'espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira.