Notícies

La nostra vila era un dels punts de pas d’aquesta via de comunicació que connectava Cadis amb Roma

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha senyalitzat amb un monument, el lloc per on passava la Via Augusta Romana, una de les vies de comunicació romana més importants amb una longitud aproximada de 1.500 km, que unia Gades (Cadis) amb Roma a través de la costa mediterrània.

La estructura és de ferro acabat en corten i simula la calçada romana en la orientació que passaria per la nostra vila inserint-se dins del parc de l’Hostal del Fum des del carrer Via Augusta. Les intervencions arqueològiques preventives realitzades en aquest sector han permès dibuixar el pas d’aquesta important calçada romana pel nostre municipi.

La regidora de Patrimoni, Eva Soler, comenta que “aquesta acció forma part de la nostra voluntat de posar en relleu la importància de recuperar aquells elements patrimonials significatius de la nostra vila. A més, donem resposta a una moció que va presentar al Ple de l’Ajuntament el grup municipal de Primàries”.

Detalls històrics

Les vies de circulació de les vies romanes fora de les ciutats, com és el cas de Palau-solità i Plegamans, rarament predominaven les enllosades, i predominaven empedrades amb pedra petita i graves, o en les que no s’utilitzaven normalment morters per lligar les pedres. El motiu d’aquesta composició era perquè els animals de tir romans no portaven ferradures, i les vies van adaptar el seu format a la necessitat de no malmetre la peülla dels animals.

El tram vallesà

El traçat interior de la Via Augusta, en el seu pas pel Vallès, passava per l’actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprés entre Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell).

Entre aquests dos punts se sap que la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per Can Molar, Can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l’Hostal el Fum, on creuava la riera i la via s’enfilava a la serra pel lloc més practicable de la timba.

S’han documentat els arranjaments que eliminaven els obstacles que dificultaven el traçat establert a l’hora de bastir la preparació del paviment de la via. L’objectiu era aconseguir una inclinació longitudinal igual o inferior al 8% per tal de facilitar el transport de càrregues pesants sense riscos. Per suavitzar les pendents, es procedia a rebaixar el terreny als punts alta del pas.