Escut Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

Les entitats omplen la Sala Polivalent per conèixer els canvis en subvencions i fiscalitat

#Acció Social
#Comerç
#Cultura
#Educació
#Esports
#Festes
#Gent Gran
#Igualtat
#Joventut
#Participacio
#Turisme

17/3/2015

Un centenar de persones van acudir a la xerrada organitzada per l'Ajuntament amb l'objectiu d'explicar els canvis normatius en matèria de subvencions i de fiscalitat que afecten a les associacions sense ànim de lucre. A la xerrada, que es va celebrar dijous passat, van anar-hi representants de bona part de les entitats de la vila que dediquen el seu temps lliure i els seus esforços a donar servei als demés i en múltiples camps: atenció social, esports, educació, cultura, gent gran, joventut, foment del comerç local...

 

També van ser-hi presents diversos regidors i regidores de l'equip de govern municipal. Miquel Rovira, regidor de Cultura, Esports, Indústria, Comerç i Turisme, va ser l'encarregat de donar la benvinguda als ponents i a tots els assistents. Junt amb Rovira hi eren també Carmen Cabeza, Tinenta d'Alcaldia d'Acció Social; Joan Carles Tinoco, Tinent d'Alcaldia d'Educació i Cultura i regidor de Joventut; David Abascal, Tinent d'Alcaldia d'Atenció Ciutadana i Comunicació i regidor de Patrimoni; i Carme Sanz, Tinenta d'Alcaldia i regidora de Festes i Gent Gran. Van assistir-hi per atendre les preguntes que anessin dirigides a aquestes àrees concretes.

 

La xerrada es va dividir en dues parts. El primer ponent va ser Esaú Soto, interventor de l'Ajuntament, qui va exposar els canvis pel que fa a les aportacions de diner públic a les associacions. Després va intervenir Rodrigo Cortés, fiscalista i advocat de Fornell Consultors, per tractar els canvis que afecten a les associacions arran de la darrera reforma fiscal establerta pel govern de l'Estat.

 

Subvencions

Esaú Soto va explicar que, per norma, les aportacions que les administracions públiques abonen a les entitats es faran a partir d'aquest exercici 2015 com a subvencions, atorgant-se mitjançant concursos públics i per a projectes concrets. Així, i malgrat algunes excepcions, aquesta fórmula substitueix en la majoria de casos les aportacions fetes de forma nominal i a través del pressupost.

 

"Es valoraran els projectes concrets i es puntuaran segons uns barems establerts; és un procediment comú per a totes les administracions públiques", va exposar Soto. Va incidir en el fet que les entitats poden optar a subvencions que convoqui l'Ajuntament i qualsevol altra administració pública encara que la seva activitat sigui estrictament local. Pel que fa a les excepcions, hi haurà algunes associacions que podran continuar amb el sistema de convenis, si s'ajusten als límits que marca la nova llei, que ho permet "quan es tracta d'actuacions per prestar serveis públics que ha de proporcionar una entitat perquè no queden coberts per l'administració pública", va detallar Soto abans de citar com a exemple d'aquestes excepcions casos com la Creu Roja o el Casal de la Gent Gran.

 

L'interventor va avançar que l'Ajuntament convocarà concursos anuals i per àrees temàtiques. Cada entitat, doncs, haurà de presentar projectes a l'àrea o àrees que consideri adients. Són les següents: Cultura, Educació, Esports, Associacionisme, Joventut, Acció Social i Cooperació, Desenvolupament del Comerç. Cadascuna d'aquestes àrees compta ja amb un pressupost total anual per a les subvencions que finançaran cadascun del projectes guanyadors. Les entitats que rebin subvencions estaran obligades a realitzar l'activitat descrita i a conservar tota la documentació relacionada: factures, procés d'adjudicació, etcètera. Segons Soto, el nou model implica avantatges. A més de ser un sistema d'adjudicació de diner públic més transparent i ponderat, les entitats que aconsegueixin subvencions podran sol·licitar bestretes per finançar l'activitat abans de fer-la. Per contra, amb els convenis primer calia justificar la despesa feta i després es rebien els diners.

 

Fiscalitat

Rodrigo Cortés va començar la seva intervenció explicant els diversos tipus d'entitats i les seves diferències en relació a la fiscalitat. Va introduir peculiaritats de les fundacions, de les associacions declarades "d'utilitat pública" i de les associacions "parcialment exemptes". Es va centrar en aquestes últimes, ja que la majoria d'entitats de la vila pertanyen a aquesta categoria.

 

D'entrada, les noves normes obliguen a totes les "associacions parcialment exemptes" a portar de forma correcta la comptabilitat i a tributar –pagar impostos com el de societats, l'IRPF i repercutir l'IVA si es venen productes, entre altres obligacions-. La causa d'això és l'ambigüitat de la definició legal del concepte "activitat econòmica", amb la que es pot interpretar que les associacions en realitzen perquè "disposen mitjans i fan activitats per intervenir al mercat". Així, segons Cortés "Hisenda, malgrat que fins ara no s'hi ha posat gaire, considera que les associacions sense ànim de lucre intervenen al mercat i, per tant, han de tributar". El estaments judicials, en canvi, i segons la jurisprudència citada per Cortès, "sí tenen en compte el caràcter no lucratiu de les associacions". És per això que la justícia no les considera obligades a tributar en molts aspectes si demostren que no es lucren, que tots els diners que gestionen són per fer activitats en benefici de la societat, "en compliment de la seva finalitat o objecte social". És a dir, segons l'exposició feta per Cortés, es podria donar la situació d'una entitat que fos sancionada per Hisenda per no haver tributat però que posteriorment fos eximida per la justícia si l'entitat en qüestió iniciés i guanyés un procés judicial.

 

La reforma fiscal afecta especialment les "associacions parcialment exemptes" perquè abans de la seva entrada en vigor no havien de presentar declaració de l'impost de societats les que no superessin 100.000€ d'ingressos anuals. La darrera reforma fiscal ha eliminat el mínim exempt, per la qual cosa, i segons el criteri d'Hisenda, totes les entitats estan obligades a declarar l'impost de societats. "Es comenta, sense que hi hagi cap confirmació oficial, que el govern estatal està estudiant tornar a fixar un nou límit d'ingressos per establir exempcions. Si és que ho fan, es diu que aquest nou límit seria la xifra de 50.000€ d'ingressos anuals", va anticipar Cortés. És a dir, si finalment es pren aquesta mesura, tornarien a quedar exemptes a ulls d'Hisenda les associacions que ingressin anualment menys de 50.000€.

 

A partir d'aquesta explicació es va obrir un torn de preguntes en el que representants d'associacions molt diverses es van mostrar preocupats, donant a entendre que amb la situació que estableix la reforma fiscal se senten en mans d'una certa arbitrarietat. Les preguntes, doncs, van plantejar situacions i actuacions concretes de cada entitat, de caire molt divers: esportives, educatives, culturals... Cortés va respondre cas per cas donant alguns consells per evitar incórrer en actuacions que poguessin ser susceptibles de ser investigades i sancionades per Hisenda. Per citar una de les situacions exposades, Cortés va afirmar que "és molt difícil justificar la no repercussió de l'IVA si, per exemple, es munta un bar o parada per vendre begudes".

 

Tot i que Cortés va concloure que amb la darrera reforma fiscal les associacions sense ànim de lucre "parcialment exemptes" s'enfronten a "un panorama complicat d'inseguretat jurídica", va intentar llançar alhora un missatge tranquil·litzador en donar a entendre que tradicionalment Hisenda no es dedica gaire a investigar associacions, "però no es pot descartar que faci inspeccions", va reblar.

Torna



Comparteix aquest contingut