Inici |

HISTÒRIA D’UN
SOMNI FET REALITAT

 

1921

Josep Maria Folch i Torres coneix Plegamans
en una visita al Centre de Menors de can Gordi, que dirigia el seu germà Lluís, i lloga la torre Rovira per passar-hi l’estiu. Hi escriu La filla del moliner. El mateix any, compra el terreny del costat i comença el projecte d’edificar-hi una casa. Ja és un escriptor popular, amb desenes de narracions publicades a la Biblioteca Patufet i els èxits teatrals dels Pastorets (1916) i La Ventafocs (1920).

1922

Inici de les obres de la casa
Al juliol, la família estrena la casa, mentre els paletes van enllestint el jardí, la tanca, els dos portals… Aquell estiu hi escriu El Príncep Blanc.

1922.png

1924

Decideix ampliar la casa amb una torre annexa
Entretant, el jardí va prenent forma amb els arbres i els arbustos, la placeta i la taula de pedra. Ja són vuit de família. Per fer front a les despeses crea la Biblioteca Gentil.

1924.png

1925

S’acaba la construcció de la torre
Al pis de dalt, en una cambra amb finestres de punt rodó, hi instal·la l’estudi on escriu des de bon matí.

1925.png

1926

Instal·la un laboratori fotogràfic
al soterrani, a sota de l’escala principal de la casa, on revela les plaques i en treu còpies. Escriu La rondalla del miracle. Neix en Ramon Folch i Camarasa. Dos anys més tard, tard, neix el desè fill, la Margarida, que va morir als 9 mesos i descansa a l’antic cementiri de l’església de Plegamans.

1926.png

1930

Comença la tradició del teatre familiar
a la terrassa del sortidor, que queda elevada respecte a una part del bosquet agençat a manera de platea, i hi fa construir un banc d’obra tot al llarg. Aviat posaran a la platea una cinquantena de bancs plegables.

1930.png

1933

Compra el terreny del costat de casa,
un terreny en pendent, que pujava des del nivell de la carretera de Caldes fins al camí del Castell i hi fa plantar ametllers i avellaners, i els xiprers que tanquen la finca pel carrer del Castell.

1936

Nova ampliació de la casa
amb la construcció d’un pis, on poder allotjar les primeres filles casades i les seves famílies a l’estiu. Un any abans, el 1935, mor el fill gran Josep Maria d’apendicitis. El 18 de juliol esclata la Guerra Civil.

1936.png

1937

Els Folch s’instal·len a Plegamans
La família hi passa les penúries de la guerra. Les fustes del vell teatre serveixen per construir un galliner, un clos per als ànecs, amb l’arpillera del teló apleguen les ametlles… Acaba la novel·la Oculta veritat i comença Les memòries de Maria Vallmarí.

1937.png

1938

Mor al front el fill Jordi, amb 17 anys
El dolor d’aquesta mort tràgica -execució, en realitat- queda reflectit en El fill que no torna, la més colpidora de les Pàgines Viscudes.

1938.png

1939

Els Folch tornen a Barcelona
Amb la dictadura franquista, la prohibició d’escriure en català fa que Folch i Torres ja no pugui viure de la literatura. Ha de recórrer a la seva afició pictòrica. Patirà anys de marginació i oblit.

1941

Es reprèn la tradició teatral a can Folch
Ara, l’escenari s’instal·la a l’antiga pèrgola, situada a migdia de la casa, i la platea serà la terrassa que dona just al costat del menjador. A més de familiars i amics, sovint són convidats i hi participen veïns del poble.

1941.png

1945

Mor Maria Camarasa i Serra, l’esposa de Josep Maria Folch i Torres
Aquell estiu l’escriptor torna a Plegamans amb la família de la seva filla Núria.

1950

Mor a Barcelona Josep Maria Folch i Torres
A la Rambla de Catalunya, un grup de gent agafa el fèretre i el trasllada a pes de braços fins al teatre Romea on se li ofereix el darrer homenatge.
La casa i el terreny es reparteixen entre els seus fills, Maria Rosa, Núria, Montserrat, Maria Lluïsa, Roser i Ramon.
L’antiga casa és per a la Núria, que amb el seu marit Enric Renau i Hornós i fills hi passaran els estius.
La torre és per a la Maria Lluïsa, que amb el seu marit Manuel Trias Bertran, l’ampliarà per passar-hi l’estiu amb els fills i llurs famílies.

1950.png

1999

La torre i part de l’antic jardí passa a ser propietat municipal
com a culminació d’una operació urbanística complexa, que garanteix la unitat i conservació de la part de la Torre Folch i el seu jardí.

2008

La casa Folch és declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
La casa i la torre queden protegides i se’n garanteix la pervivència amb aquesta nova condició.

2010

Inauguració de la rehabilitació del jardí de la Torre Folch
Seguint el projecte de restauració del paisatgista Manuel Ribas Piera. També s’executen obres urgents de consolidació de la torre.

2020-21


logo.pngRehabilitació definitiva de la
Torre Folch i inauguració
com a Viver Cultural