Ocell també anomenat cegard, cegall, bequerut o becassina. Es tracta del nom vulgar que es dona a una sèrie d’ocells limícoles que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques: s’alimenten generalment d’invertebrats que cerquen al fang amb llurs llargs becs; tenen potes relativament curtes, i un plomatge en general molt críptic, a excepció dels mascles dels becadells pintats. Volen gairebé sempre fent ziga-zagues. Són propis del nord i del centre d’Europa, països on nien en el seu temps. El becadell comú (G. gallinago), d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls. Habita en maresmes i terrenys pantanosos.

El becadell és migrador parcial als Països Catalans (d’octubre a abril). Antigament era fàcil  veure’l pels indrets del municipi, però ara en costa molt.  El carrer es troba al barri de Can Falguera.